Compartir opinions

Aquí pots compartir les teves idees i opinions sobre aquesta lectura.

compartir_logo
Publicat per Biblioteca La Ferreria a 11/09/2010 02:28:00 p. m.

7 comentaris:

  1. GABRIEL22 de desembre del 2010, a les 12:37

    He començat a llegir-lo.
    A la pàgina 10, l'home torna a la benzinera i recupera l'oli sobrant de cotxe per a la lampadeta que el permetrà llegir! Jo també ho faria...

    ResponElimina
  2. GABRIEL23 de desembre del 2010, a les 10:03

    Pàgina 32, escena del cacau, "T'he d'estar vigilant tota l'estona, va dir el nen."
    El sacrifici en excés no serveix; si no estàs bé tu, no pots ajudar els altres...

    Pàgina 36, escena de la cascada...
    Quan li vaig dir al meu pare que el meu fill petit es moriria, que no hi havia res a fer, em va respondre: "Jo el vaig ensenyar a nedar..."
    Molts nois/es no saben "nedar".. I alguns professors/es tampoc... I doncs, com pretenem ensenyar-los-hi?

    Pàg 37, escena de les múrgoles...
    Sembla mentida, uns bolets ens ajuden a saber que és la primavera (les múrgoles són bolets de primavera)...

    ResponElimina
  3. GABRIEL28 de desembre del 2010, a les 11:13

    Pàgines 75-76, "Els noms de les coses anaven caient en l'oblit com les mateixes coses. Colors. Noms d'ocells. Aliments. I finalment els noms de les coses que un creia que eren certes. Eren més fràgils del que s'havia imaginat. ¿Quant havia desaparegut ja? L'idioma sagrat despullat dels seus referents i, per tant, de la seva realitat. Estirant l'existència com qui vol conservar l'escalfor. A punt de tancar els ulls per sempre". Potser per raons diferents, no ens estarà passant?

    ResponElimina
  4. GABRIEL30 de desembre del 2010, a les 11:29

    Ja l'he acabat...
    Jo em pensava que era un llibre apocalíptic, postmodern... Ara no ho crec pas: l'apocalíptic és només l'escenari, el background; potser per això no importa la causa de la destrucció...
    En canvi, un cop llegit opino que és bàsicament un llibre de psicologia tradicional, freudiana: si el nen hagués estat una nena... El nen, serè, depèn de l'home: que el món sigui gris, negre, rutinari, tant se'n dona; ells porten el foc, són els bons; de tant en tant, un cop de sort?, o el destí? I al final, canvi de pare, de vida, la jugada definitiva, un altre que porta el foc, un altre bo... Atzar o sincronicitat?

    ResponElimina
  5. Biblioteca La Ferreria16 de gener del 2011, a les 12:08

    Gràcies Gabriel pels teus comentaris. La teva conclusió significa un punt de vista nou i interessant respecte a tot el que es pot llegir d’aquesta obra. No obstant, penso que estem davant d’una narració sense floritures, oposada a l’estil dels autors europeus impregnats amb la influència de Nietzsche, (com saps, la inquietud de Nietzsche per la personalitat i les relacions morals dels homes va influir en el pensament del segle XX fins i tot en l’obra sobre la psique de Freud o Jung).
    Sobri, senzill, sense ornaments però poètic, bellament poètic. No perd el temps per explicar-nos com es va arribar a la situació que viuen, com a molt ens dona referències perquè la destrucció material i espiritual s’explica per si mateixa amb l’horrible paisatge cobert de cendres, gris, fred i amb les deixalles resseques que han deixat els més afortunats que ja són morts .
    Es veritat que la força narrativa es desenvolupa a través de la relació entre pare i fill, però crec que aquesta no es pot aïllar en un assaig psicològic novel•lat tipus freudià perquè solament, de forma simple però contundent, ens fa viure (i faig èmfasi en aquest “ens fa viure”) l’amor que sent un pare vers el seu fill, l’amor que podria tenir qualsevol pare, l’amor que, en definitiva, mou la humanitat i que de vegades oblidem provocant terribles desgràcies però que retrobem novament, com ens ensenya Cormac amb l’esperança final de la novel•la.
    Veig aquesta relació pare-fill inseparable del terrible paisatge que ens recorda, de forma narrativament impactant, on ens portarà la destrucció de la natura, el nostre hàbitat font de l’essència de l’ésser humà. Així mateix, l’actuació amoral o moralment animal dels “dolents” que ens podria temptar a relacionar-la amb les idees de Nietzsche seria també un aïllament del context de la natura que se’ns planteja.

    ResponElimina
  6. Anònim25 de gener del 2011, a les 18:18

    Es un libro muy bueno me gusta mucho porque tiene pinta de libro no solo para señores viejos sinó para todo tipo de edades.Me gusta mucho este libro,es un libro que esta bastante bien me gusta por la manera que lo explica el autor, creo que el subtitulo “ autor no es para viejos” tiene muchissima razón porque en realidad la mayoría de gente se piensa que los libros son para gente con alto nivel gente adulta o a veces empollones pues en este libro se ve claramente que hasta un don nadie podría entenderlo.

    ResponElimina
  7. Biblioteca La Ferreria25 de gener del 2011, a les 18:55

    El que més m'ha impactat d'aquest llibre és que el pare ha perdut tota esperança i segueix endavant amb l'únic objectiu de mantenir viu el seu fill. En canvi, el nen amb la seva innocència encara discerneix entre el bé i el mal, i és capaç de sentir compassió, un dels sentiments més valuosos de la humanitat.

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)