2012-2013. Propostes pel Club de lectura











Segon trimestre, 2012-2013





Afegeix la llegenda


















Primer llibre 2012-2013. Endevina endevinalla.

La lectura mola,

Club de lectura de l´Institut La Ferreria
Primer trimestre 2012-2013



Comencem amb una endevinalla

Et donarem un seguit de pistes per tal d´endevinar quin llibre llegirem  aquest trimestre. El més ràpid rebrà un exemplar de la novel.la.

PISTA 1:

L'autor és guionista i escriptor: Ph............... C..........
Va néixer a França el 1962.

PISTA 2:

El títol fa referència a algun tipus de parentiu.

PISTA 3:
Busca l'autor de l'escultura que hi ha més avall.

Troba el nom d'una escultora que va col.laborar amb aquest artista.

El nom de l'autor que estàs buscant i el de l'escultora coincideixen.


El llibre és: La néta del senyor Linh de Philippe Claudel
Respostes: el pensador és una escultura de Rodin, i l´escultora que treballava amb ell era Camille Claudel.


la-neta-del-senyor-linh.jpgHi ha novel•les que enlluernen per la seva complexitat estructural o per la gran quantitat de personatges que es despleguen per les seves pàgines. N’hi ha d’altres, tanmateix, que d’una manera –aparentment- senzilla van captivant el lector a poc a poc, gairebé sense que aquest s’adoni del que li està passant. En arribar a la darrera pàgina, però, aquest lector tancarà el llibre i sabrà del cert que, difícilment, oblidarà mai la història que acaba de llegir. Això és el que passa amb La néta del senyor Linh, de l’escriptor francès Phillippe Claudel.
La força d’una novel•la, de qualsevol novel•la, sigui de construcció complexa o senzilla, amb molts o amb pocs personatges, rau en la capacitat de l’autor per explicar una història que commogui el lector, que el sacsegi, que el faci reflexionar més enllà de les pàgines llegides. La història del senyor Linh i la seva néta petita és d’aquestes. Només cal que llegim el primer paràgraf de l’obra per adonar-nos de la densitat de les paraules que li donen forma:
“És un home gran dempeus a la part del darrere d’un vaixell. Estreny entre els braços una maleta lleugera i un nadó, més lleuger encara que la maleta. L’home gran es diu senyor Linh. És l’únic que sap que es diu així, perquè tots els que ho sabien van morir al seu voltant.”
La novel•la començà així, amb un personatge a punt d’embarcar-se cap a un país desconegut, fugint de la guerra. No sabem d’on és, el senyor Linh; ni tampoc on va. Només sabem que estreny entre els seus braços l’únic que la guerra li ha deixat: la seva néta Sang Diû. A partir d’aquí, la història dels dos personatges en una terra estranya. Una terra que no fa la mateixa olor que la seva. Una terra freda.
Només la coneixença casual d’un home, el senyor Bark, omplirà la solitud del vell. Dos solitaris que es troben enmig d’una gran ciutat que els ignora. No parlen la mateixa llengua, però es reconeixen els gestos, els somriures, la calidesa de les paraules dites. El final de la història, un final sorprenent, farà que el lector repensi –si no torna a llegir, com he fet jo- tota la història des del principi: el tracte dels altres refugiats cap al senyor Linh i la seva néta o la tendresa del senyor Bark agafen, llavors, un sentit especial.
Així, amb poc més de cent pàgines, Phillippe Claudel ens dóna una petita perla literària de lectura més que recomanable. Ara, només esper trobar el moment per llegir l’obra amb la qual aquest autor va assolir l’èxit literari l’any 2003: Les ànimes grises. Però aquesta és una altra història de la qual, potser, d’aquí a unes setmanes, també parlarem.
(maitesalord.cat)

Dijous 29 de novembre, 2012
Fòrum del club

Ahir a la tarda ens vam reunir els membres del club per tal de parlar del llibre que hem llegit, "La néta del senyor Linh". Els aspectes dels que vam parlar van ser:

a-Context de la història:
a1- De quin país pensem que són el senyor Linh i la seva família?
a2- A quin país pensem que van?

b- La comunicació.

c- L´amistat.

d- La identitat (el nom).

e- L´estat d´ànim del senyor Linh en relació amb el temps atmosfèric i els cinc sentits.

f- La destrucció d´una cultura i la redempció de la cultura destructora.


Segon llibre. 2011-2012. La mecànica del cor


LA MECÀNICA DEL COR / MATHIAS MALZIEU

Presentació: 26 de març 18:00
Taula rodona: 7 de maig 18:00
Projecció del film Eduardo Manostijeras:14 de maig 18:00



RESUM DE LA NOVEL·LA
Imagina’t la nit més freda de la historia. La neu cau sobre la ciutat d’Edimburg. Dalt d’un turó neix el petit Jack, amb el cor malmès, però. Li caldrà substituir-lo per un rellitge de fusta, un cor artificial del qual dependrà la seva vida. Acompanyem Jack en la seva aventura quixotesca a la recerca de l’amor des dels freds carrerons escocesos fins a una radiant ciutat andalusa. Compte, però! Jack haurà de seguir unes normes per sobreviure:
U: NO TOQUIS LES AGULLES
DOS: DOMINA LA RÀBIA
TRES: NO T’ENAMORIS MAI
L’AUTOR: MATHIAS MALZIEU
Mathias Malzieu (Montpellier, 1974) és l’autor de 38 miniwesterns (Pimientos, 2003) i Maintenant qu’il fait tout le temps nuit sur toi (Flammarion, 2005), amb les quals va obtenir l’èxit i el reconeixement de la crítica. És també el cantant de Dionysos,un dels grups de pop més importants de França. La mecànica del cor és un supervendes a França i durant més de vint setmanes ha figurat en les llistes dels llibres més venuts en revistes i llibreries com Le Figaro, Lire, FNAC i Le Nouvel Observateur, entre d’altres. El cineaste Luc Besson n’ha comprat els drets cinematogràfics i en farà una adaptació en format animació amb la col·laboració de l’il·lustrador Joann Sfar.La mecànica del cor també és  el sisè àlbum de Dionysos, editat el novembre de 2007. Se n’han venut 75.000 còpies i va guanyar el Disc d’Or el 2008. En aquesta “banda sonora de la novel·la” hi han participat diversos artistes reconeguts, com ara Olivia Ruiz, Jean Rochefort, Arthur H., Grand Corps Malade, Rossy de Palma i Eric Cantona que interpreten els personatges de la novel·la.



PEL·LÍCULA EDUARDO MANOSTIJERAS (Estats Units 1990)

Sinòpsi del film Eduardo Manostijeras: durant una nit de nadal, una dona gran li explica a la seva néta la història d’Eduard Manstisores (Johnny Depp), un noi creat per un extravagant inventor (Vicent Price) que no va poder acabar la seva obra, deixant al jove amb fulles de tall en lloc de dits.

Actors
Johnny Depp, Winona Ryder, Dianne Wiest, Anthony Michael Hall, Alan Arkin, Kathy Baker,Vincent Price, Caroline Aaron, Robert Oliveri

clip_image003

TIM BURTON
Dibuixant, escriptor i artista plàstic, Burton ha col·laborat també en altres produccions animades, començant la seva carrera a la factoria Disney, on va participar en la pel·lícula Tod i Toby (1981) tot i que a la pel·lícula no hi van afegir cap dels seus dibuixos.
La seva primera pel·lícula com a director va ser Vincent, on feia servir la tècnica de quadre per quadre (stop-motion). Els diàlegs estaven escrits en vers, tot fent un clar homenatge a Edgar Allan Poe. L'argument gira al voltant d'un nen que, com Burton, idolatra al seu idol de la pantalla, des de la seva infancia, Vincent Price.
Ja des de la seva òpera prima, es veu en el director una clara inclinació per tot allò gòtic, fantàstic, romàntic i extravagant. Arran d'això ha creat una estètica molt personal en les seves obres; amb personatges estranys, exclosos de la societat o d'altres personatges populars que no se senten en concordança amb el seu estatus.
El primer llarg metratge de Burton va ser l'adaptació de Pee-Wee's Big Adventure (La gran aventura de Pee-Wee) (1985). Aquesta va rebre critiques molt negatives, però aquest fet va donar a conèixer el peculiar i especial sentit de la creativitat d'aquest gran director de cinema. Després va continuar amb Beetlejuice (1988), una comèdia de fantasmes d'humor negre. Aquesta cinta a més de catapultar-lo a la fama va popularitzar a tot el món la seva particular visió i la seva no sempre compresa estètica.
Gràcies a aquest treball li van encarregar més endavant portar Batman al cinema (1989), escollint com a protagonista a Michael Keaton (amb qui ja havia treballat a Beetlejuice) i com a dolent Joker a Jack Nicholson. La pel·lícula va resultar un èxit comercial, cosa que va precipitar una seqüela, igualment dirigida per Burton: Batman Returns (Batman torna) (1992).
Després va arribar Edward Scissorhands al 1991, un dels seus projectes personals, fora de l'ambient de vendes i popularitat. Les actuacions de Johnny Depp, Winona Ryder i Dianne Wiest van aconseguir que aquesta cinta esdevingués una pel·lícula de culte. La causa, potser, és la seva estètica visual portada al límit, tant en la composició de quadres com en els colors i els dissenys dels llocs, dels personatges i dels objectes. L'argument de la pel·lícula, a més aporta una dosi del romanticisme més innocent, ja que la història es veu a través dels ulls del protagonista; un jove que no sabia el que era l'amor. És tal el sentiment que exerceix que resulta emotiu i entranyable al mateix temps.
Des de 1990, Burton havia estat treballant com a productor i director d'art en un projecte que havia esbossat des dels seus anys d'animador a la DisneyNightmare Before Christmas (1993) (Malson abans de Nadal), una cinta d'animació quadre per quadre (stop motion) amb ninots tridimensionals. La pel·lícula va ser dirigida per Henry Selick i va aconseguir més seguidors per Burton, que molts cops és confós com a director de la pel·lícula. La banda sonora de la pel·lícula va ser composta per Danny Elfman, un músic que sempre ha estat al costat del director. Les seves cançons van convertirNightmare Before Christmas en un gran musical. El disseny de les escenografies, els personatges i el guió van aconseguir fer d'aquesta pel·lícula una petita obra mestra no gaire compresa per la crítica.
Burton mai ha negat la influència que ha rebut de la ciència ficció sobretot d'aquella que venia del cinema camp, de las pel·lícules de baix pressupost que es feien als anys 50, les de monstres, vampirs i altres atrocitats. Aquesta influència es va bolcar de ple al film Ed Wood (1994), de nou amb Johnny Depp en el paper principal. Com el títol indicava, la cinta era la biografia del tristament cèlebre director de cine Edward D. Wood Jr.; el que per a molts és el pitjor director de la història del cinema. Les pel·lícules de Wood estaven trufades de gags del pitjor gust; la seva temàtica era la ciència ficció, el terror i el transvestisme. Encara que ell, innocentment, creia que era un director equiparable a Orson Welles. Per Burton era una pel·lícula especial ja que la relació que estableixen Wood i Lugosi el feia identificar amb la que aquest tenia amb Vincent Price.
Immers en la iconografia kitsch dels anys 50, el següent projecte de Burton va ser Mars Attacks!, ple d'efectes especials i marcians verds que venien a destruir la Terra. Burton no tenia la intenció de crear grans efectes espacials, tal com habia fet amb Beetlejuice, tot i l'abuntant quantitat que habia rebut per poder dur-los a terme. La cinta va ser un fracàs, però Burton va mantenir el seu estatus de poder i credibilitat com a director. Això es va demostrar amb la gran acollida que va rebre el seu següent projecte: Sleepy Hollow (Sleepy Hollow: la llegenda del genet sense cap), on també va comptar una altra vegada amb Johnny Depp.
Al 2000 va fer una nova versió del clàssic del cine de la dècada del 1960, El planeta dels simis amb Estella Warren. Molts es preguntaven si seria capaç de superar o igualar la versió original. Els resultats, com de costum, van dividir a la crítica i als espectadors.
Cap aquesta època el pare de Burton va morir i el director va tenir el seu primer fill amb Helena Bonham Carter. El nen va néixer a Londres el 6 d'octubre de 2003.
A la seva següent producció, Big Fish, Burton farà un homenatge al seu pare. De fet, la pel·lícula va ser molt ben rebuda. Aquesta pel·lícula és una de la menys obscures de Burton, hi destaquen, com sempre, l'impecable disseny d'art i vestuari. És una història on es destaca clarament la gran fantasia que brota de la imaginació de Burton.
A continuació, amb La núvia cadàver, torna a fer servir l'animació quadre a quadre, però resulta, comparativament adulta i culta, i, per això, molts, no l'han sabut entendre. En aquesta cinta Burton fa un homenatge a l'amor per Helena Bonham Carter i tant ella com ell mateix es veuen reflectits en els dos personatges principals, Victor i Emily.
El 2007 va produir la versió cinematogràfica de Sweeney Todd i el 2010 ha estrenat Alice in Wonderland.