Segon llibre. 2012-2013. Algunes pistes...
Mentre aneu llegint Marina, us convidem a que pareu atenció en diversos aspectes:
-En quines zones de Barcelona transcorre l´acció? Podeu anar fent una llista.
-Penseu que és casualitat que el gat es digui Kafka? Busqueu qui va ser Kafka.
-En algun moment es cita Leonardo Da Vinci. Què pot tenir a veure Da Vinci amb el Tucker, l´automòvil del pare de Marina?
-Al bloc hi pots escoltar Lakme, la peça de Leo Delibes de la que parla la novel.la.
Escolta-la i busca´n l´argument. Té alguna relació amb els nostres personatges?
-I la referència a Schopenhauer? Quin sentit li trobeu?
-I el calidoscopi... què pot simbolitzar?
-És casualitat que un dels personatges es digui Shelley? Busca una escritpora amb el mateix cognom.
-En un determinat moment es compara un casament amb el d´Alfons XIII. Què té en comú l´esposa del rei amb un dels personatges del llibre?
-I sant Elm?
-Què tenen a veure els escacs de la biblioteca amb el llibre?
Rumieu-hi, rumieu-hi!!!!
Segon llibre. 2012-2013. Espais de l'acció.
A continuació et presentem els diversos espais on transcorre el llibre Marina:
 |
| Passeig Colom |
 |
| Estació de França |
 |
| Park Güell |
 |
| Funicular de Vallvidrera |
 |
| Vallvidrera, 1935 |
 |
| Catedral de Barcelona |
 |
| Carrer Princesa |
 |
| Hospital de Sant Pau |
 |
| Interior de l´hospital de Sant Pau |
Segon llibre.2012-2013. Marina
passat"
"No es pot entendre res de la vida fins que no s´entén la mort"
"Tots tenim un secret tancat en clau a
l´àtic de l´ànima"
Marina és una novel·la fantàstica de Carlos Ruiz Zafón, desenvolupada en la segona meitat del segle XX en la ciutat de Barcelona; va ser publicada el 1999.
La novel·la narra la història d'Óscar Drai, un estudiant adolescent internat en una escola de la ciutat de Barcelona, que després de retornar un rellotge a qui l'hi va arravassar, coneix a Marina, una bella i misteriosa noia amb la qual s'insereix de ple en una terrorífica investigació, en la qual hi ha intriga, morts, assassinats i una bella història d'amor.
BIOGRAFIA DE L´AUTOR
Carlos Ruiz Zafón (Barcelona, 25 de setembre de 1964) és un escriptor català. Viu a la ciutat californiana de Los Angeles des de 1993, on es va dedicar uns anys a escriure guions de cinema al mateix temps que desenvolupava la seva carrera com novel·lista.
La seva primera novel·la per a adults, L'ombra del vent, va ser un gran èxit de vendes, aclamada com una de les grans revelacions literàries dels últims temps. Aquesta novel·la s'ha traduït a més de 36 idiomes, ha venut cinc milions d'exemplars en tot el món i ha obtingut nombrosos premis internacionals.
La literatura de Carlos Ruiz Zafón es caracteritza per un estil molt elaborat amb gran influència de la narrativa audiovisual, una estètica gòtica i expressionista i la combinació de molts elements narratius en un registre tècnicament perfecte. Aquesta tècnica impecable i un extraordinari domini del llenguatge i de l'estructura narrativa li permet combinar elements dispars, des de la tradicional novel·la del segle XIX a una ocupació impactant d'imatges i teixidures de gran força sensorial. Ruiz Zafón és així mateix un gran creador de personatges, la qual cosa unit al seu expert domini de la tensió i la construcció narratives li permet articular trames d'extraordinària complexitat amb una simplicitat i facilitat enganyoses.
Bibliografia de l'autor
Narrativa
- L'ombra del vent (Barcelona: Planeta, 2002)
- El joc de l'àngel (Barcelona: Planeta, 2008)
- El prisionero del cielo (Barcelona: Planeta, 2011) (publicació prevista en espanyol el 17 de novembre de 2011. Encara no se sap quan sortirà la versió en català)[1]
Literatura juvenil
- La Trilogia de la boira (inclou les tres obres següents recopilades per Planeta el 2007):
- El príncep de la boira (Barcelona: Edebé, 1993)
- El palau de la mitjanit (Barcelona: Edebé, 1994)
- Les llums de setembre (Barcelona: Edebé, 1995)
- Marina (Barcelona: Edebé, 1999)
Premis obtinguts
- Premi de Literatura Edebé, per El príncep de la boira, al 1993.
- Finalista del Premi Fernando Lara de Novel·la 2000, per L'ombra del vent.
- Finalista British Book Awards, autor de l'any 2006
- Premi al millor llibre estranger a França 2004
- Premi de l'Associació de llibreters del Canadà / Quebec
- Premi de Veus Novoa, Portugal.
- Bjornson Order of Literary Merit, Noruega
- Barry Award a la millor novel·la, USA
- Original Voices Award, USA
- Seleccionat com "llibre per a recordar de l'any 2004" per la biblioteca central de Nova York City, USA.
- Premi de la Fundació Jose Manuel Lara Hernàndez 2004 al llibre més venut l'any anterior
- Premio Booksense 2005, USA
- Premio Euzkadi de Plata 2008 por El joc de l'àngel[2]
- Nielsen Award, UK
- Finalista del Premi Llibreter
- Ottakar's award, UK
- Premi de la Fundació Jose Manuel Lara al llibre més venut.
- Premim dels lectors de La Vanguardia
- Premi Protagonistas
NOVEL.LA GÒTICA
La novel·la gòtica és una novel·la que barreja amor i terror en una ambientació pseudomedieval, de regust romàntic, amb presència d'elements sobrenaturals. El gènere va ser inaugurat per Horace Walpole, amb El Castell d'Otranto[1] on ja apareixen els embolics familiars, les ruïnes i encanteris demoníacs que es popularitzarien en les obres posteriors. Els excessos melodramàtics van fer que sorgís una novel·la gòtica paròdica, on els elements misteriosos són absurds i explicats racionalment o els personatges apareixen com a caricatures. (1764),
Algunes obres destacades són Els misteris d'Udolfo, d'Ann Radcliffe; El manuscrit trobat a Saragossa, de Jan Potocki o El monjo, de Matthew Lewis. Aquestes obres van marcar una de les tendències bàsiques de la literatura de terror, amb els crims provocats per monstres o aliats del dimoni, un corrent molt conreat durant els segles XIX i XX, i també les llegendes romàntiques tradicionals, com les de Bécquer.
La novel·la gòtica és una novel·la que barreja amor i terror en una ambientació pseudomedieval, de regust romàntic, amb presència d'elements sobrenaturals. El gènere va ser inaugurat per Horace Walpole, amb El Castell d'Otranto[1] on ja apareixen els embolics familiars, les ruïnes i encanteris demoníacs que es popularitzarien en les obres posteriors. Els excessos melodramàtics van fer que sorgís una novel·la gòtica paròdica, on els elements misteriosos són absurds i explicats racionalment o els personatges apareixen com a caricatures. (1764),
Algunes obres destacades són Els misteris d'Udolfo, d'Ann Radcliffe; El manuscrit trobat a Saragossa, de Jan Potocki o El monjo, de Matthew Lewis. Aquestes obres van marcar una de les tendències bàsiques de la literatura de terror, amb els crims provocats per monstres o aliats del dimoni, un corrent molt conreat durant els segles XIX i XX, i també les llegendes romàntiques tradicionals, com les de Bécquer.
Segon llibre 2012-2013. Endevina endevinalla
PISTES PER ESBRINAR QUIN LLIBRE LLEGIREM:
TÍTOL:
AUTOR:
Nom:
Primer cognom:
Segon cognom:
TÍTOL:
Nom:
Segon cognom:
- m. Mèx. Dislocar un hueso.
- Ciutat del nord de Jerusalem.
La resposta és:
Marina, de Carlos Ruiz Zafón.
Els alumnes guanyadors: Einstein Acebo, Èric Moner i Irene Li Mullerach.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
